AĪRAR, [AHIRAR, HAIRAR] v. a.

Detestar, malvoler, avorrir.

V. asirar.

"Si castigues foll airar t a, e si savi amar t a."
Ex proverbiis arabum MS. de Santes Creus, Bib. prov. Tarragona

"... yo t dich que no t defalliran negocis si tota hora ne vols exir quant vendran fahenes, car prou te n aparellara lo diable lo qual ahira pau et secret e aparella tota turbacio."
Epístola de sant Geroni a santa Eustoxi f. X v

"Tant lo sentir / e l entendre es fallible
com en menys temps / haira l om o ama.
Viure li plau, / e vol honor e fama,
e, dins breu temps, / li es cosa terrible."
March, Ausiās Obres d'Ausiās March 33, Ed. Pagčs - CVIII

"... no, Senyor, solament yo he hauts en oy aquells qui han a tu ayrat, ans encara ab perfet oy he ayrats aquells..."
Anōnim Speculum peccatoris MS. A- 275, cap. VII. Bib. comunal de Bolonya